2/11/14

L'HORA DELS VALENTS

A arribat el moment de començar a prendre posicions de cara a les pròximes eleccions municipals que es faran el proper mes de maig de 2015.
En Gent d’Ador no sabem què és el que passarà ni ens importa. Encara que es trencara la coalició, a nosaltres no ens ha d’importar. No és amb el contrari amb qui deguem fixar-nos, sinó amb els nostres. I en els nostres ja sabeu el què hi ha i el que ací pensem.
Si he de se sincera, he de dir que estic molt desconectada de la realitat del poble; i més encara de la política. I es que, jo no sé si serà pel que s’ha dit ací o per quina altra raó, la veritat és que me és impossible aconseguir informació del que passa. Està duent-se amb molt de secretisme allò de  la llista del PP a les properes eleccions municipals.
Com ja és públic, perquè així ho hem volgut, nosaltres aboguem per un canvi radical en la llista. Necessitem gent nova al capdavant del partit; gent amb noves idees, noves propostes, noves maneres d’entendre la realitat, i moltes ganes de fer coses noves. Hui no es podria entendre que una persona que ha estat vint-i-quatre anys al govern municipal volguera repetir. Això demostraria un apego a la cadira mal d’entendre per la ciutadania. Molts dels casos de corrupció que per desgràcia assolen el país es deuen als llargs manaments en els quals s’han perpetuat determinades persones al poder. O a cas vosaltres cregueu que seria bo per a la democràcia que volgueren presentar-se a les eleccions Felipe González, Aznar o Camps? Veritat que no. Les persones tenen el seu temps, i el d’ells ja s’ha acabat. Professionalitzar la política és un greu error. Jo entenc la política com un servei a la societat, un servei que deu tindre un període de caducitat i que, com a moltes democràcies modernes, bé estaria estendre’l a un màxim de huit anys. Això que fan a molts països sud americans d’anar modificant la Constitució per perpetuar-se en el poder és un greu error; o a Àfrica, on ara tenim un exemple clar en Burkina Faso, on la gent, farta del president i després d’un intent de prorrogar el seu manament, l’han tirat al carrer.
Ací augure jo que passarà el mateix si no es pren una decisió dràstica. Evidentment no es farà de forma violenta com a Àfrica, sinó que seran les urnes les encarregades de fer-ho. Nosaltres pronosticàvem que si perdíem les eleccions passades seria un desastre per al poble. Però això no ha passat. Tan poc és que haja millorat; simplement no ha passat res. El poble continua el seu camí, sense pena ni glòria, però que tampoc s’ha produït cap debacle. Estos que manen intenten portar a terme el seu programa i en pau. Al seu favor tenen que han aconseguit tranquilitzar la institució municipal, molt sacsejada, si se’n recordeu, les legislatures passades; i és que ells sí feien oposició, forta, valenta, arriscada, no com la que estem fent nosaltres: aprovant totes les proposicions de Gent d’Ador i sense oferir-ne cap alternativa. Així com volem guanyar? Què estem oferint als nostres votants? I sabeu açò per què passa? Perquè els que estan ahí davant estan esgotats, amortitzats i obsolets. Se’ls ha acabat la corda. I és lògic i normal. I no passa res. A ells els hem de donar les gràcies per la tasca feta estos anys enrere; però ara toca canviar, renovar la cúpula del partit i que entre gent nova. Però no uns simples testaferros, cagamànecs o mindundis submisos a un poder en l’ombra, sinó amb total independència per actuar conforme toca en els temps que corren.

Només així podrem tindre alguna possibilitat. I si tornem a perdre, no passa res. Tindrem una nova legislatura per fer un altre tipus d’oposició i adquirir experiència. D’una altra manera perdríem més credibilitat davant del poble, i això seria una catàstrofe que duraria molts anys en arreglar-se; doncs ja en perdérem prou quan, en les eleccions passades, diguérem que el poble només estava endeutat en 30 cèntims d’euro per habitant , quan va resultar que n’eren dos milions d’euros. Això va ser una gran errada doncs es va enganyar a la gent d’una forma descarada i amb alevosia. I jo hui em pregunte: amb eixe deute, com esperaven acomplir el programa electoral que ens presentaren?

22/5/14

On està el PP d'Ador?

Estem a un any vista de les pròximes eleccions municipals i ja va siguent hora de que els partits polítics que vullguen presentar-se-hi vagen preparant les seues llistes.
Gent d’Ador, com sempre, és una incògnita: igual es presenten de nou com a coalició com que algun dels seus integrants, aprofitant la inèrcia d’haver estat una legislatura la govern, vol fer bo el tiró i es desmembra de la coalició i es presenta en solitari. Ells s’ho sabran.
Però no és Gent d’Ador qui ací ens interessa, sinó el Partit Popular d’Ador. La veritat és que ens agradaria saber què li ha passat al PP durant esta legislatura; és més, ens agradaria saber si hi ha PP en Ador, perquè la veritat és que ha passat, està passant, sense pena ni glòria. Ja fa temps escrivírem en esta pàgina una xicoteta entrada dient que no es agradava gens el que estàvem veient. I no era per l’actuació del partit al govern, sinó per la dels nostres. Algú ens podria enumerar què és el que ha fet el PP a l’oposició durant estos tres anys, a banda de d’aprovar quasi tots els projectes de GA i d’intentar solventar alguna revenga personal? És això fer oposició? Que no s’enrecorden de l’oposició que va exercir GA la legislatura passada? És el mateix que hem fet nosaltres? Així es volen guanyar les eleccions? No pensem que si el proper diumenge, ací al poble, guanya el PP les eleccions al parlament europeu, que serà el més probable, ja està la faena feta. No. En l’actual situació no és extrapolable. I quina és la situació actual? Doncs que el poble està funcionant igual. Dins la situació econòmica que té l’Ajuntament, les coses van rodant. Ningú tira a faltar el passat i hi ha més tranquil·litat que mai; la crispació ha desaparegut. I això és bo.

Aleshores hem de ser conscients del que hi ha i del que volem. Mirar enrere i buscar nostàlgies no servix de res. Hem de ser valents i mirar el futur amb optimisme, buscar les persones més adequades atès els nous temps i no tindre por al fracàs, doncs més prompte o més tard arribarà el triomf.